Localitzacions del conte “Consum propi”

Hi ha un conte d’El que dura un cigarro amb localitzacions concretes i reals. La ruta de Consum Propi (el conte, no el blog), il·lustrada per capítols, per si voleu buscar-hi el personatge:

1. Gòtic, Barcelona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2. Pigalle, París.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3. Testaccio, Roma.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

4. El Alto, La Paz.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

5. Na Macaret, Menorca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

(Com sempre, les fotos són PRòPies quan no s’apunta font o autoria)

 

 

“El que dura un cigarro”: Banda sonora

IMG_20190402_184334

Hi ha contes d’El que dura un cigarro que també sonen. Aquesta llista conté la música que hi apareix, que els fa de banda sonora i que hi dialoga (o els fa l’ullet), d’una o altra manera. De la primera a la tercera, les cançons pertanyen al conte En venda; de la quarta a la 8, a Consum Propi; de la 9 a la 12, a Rita; de la 13 a la 15, a De pèrdues i principis; i de la 16 a la 20, a Respostes (això és per qui vulgui relacionar-les amb els contes, els seus personatges i les seves atmosferes, però també podeu escoltar-la i punt, clar).

20 temes i una hora de música: Espero que la gaudiu!

#5 de 5

…i amb Pati interior, arribem a l’últim: moment d’obrir llums i tornar cap a casa, no sense abans (tot i que això va molt a persones) aguantar el cul a la cadira un parell de minuts més, per veure els crèdits. Seran molt ràpids:

Aquests cinc vídeos són així de bons perquè els han fet la Noemí March i el Josef Baar, amb tot el seu talent, ofici i amor: a l’art i a un servidor (mil gràcies, jo també us estimo).

Rodar-los, però, no hagués estat possible sense l’ajuda d’unes quantes persones que ens han deixat material, o ens han obert les portes de casa seva, o fins i tot ens han confiat una estona els seus millors amics. Són la gent de Zeferino, de 16nou, l’Ernest, la Carol, l’Anna, el Dani, l’Antonio i la Mercè. Moltíssimes gràcies!

Ah! I si t’han agradat els vídeos, no siguis egoista i comparteix-los! Ho pots fer des d’aquí mateix, simplement clicant la icona de l’avió de paper que apareix a la part superior dreta de la pantalla de reproducció: Va, que volin!

Primeres vegades (VI): Presentacions “El que dura un cigarro”

serem3_preses

Serem 3, tant a Barcelona com a Reus. La Matilde i jo repetirem, per raons òbvies: un per culpable i l’altra per (com a mínim) cooperadora necessària. La tercera cadira, o el tercer vèrtex del triangle, està reservada a la figura del còmplice.

A Barcelona, l’ocuparà la Marta Orriols: des que vam compartir cursos com a alumnes a l’Escola d’Escriptura, sempre ha estat una de les persones que més m’ha animat a seguir, que més ha cregut en la meva escriptura, en ocasions *potser més que jo, i que més m’ha ajudat a que això últim* deixés de ser així. ¿Sona molt bla bla bla, abstracte i difós? Puc posar l’exemple d’un dia clau, per concretar: el dia que, amb una copa de vi a la mà i el suport de la Laia Aguilar, em va fotre el parell de clatelladetes suaus i metafòriques que necessitava per deixar-me estar d’històries i començar a fer córrer el manuscrit d’una vegada per totes.

A Reus, l’ocuparà el Guillem Latorre: dels més de 15 anys que he estat tocant la bateria, més de la meitat ho he fet al seu costat. I és literal. Només un baixista i un bateria saben la connexió que s’estableix entre ells, en especial quan intenten tocar el que nosaltres sempre hem intentat tocar. Però no és només això: per aquí baix, per “casa”, el Guillem és la persona amb qui més (i millor) he pogut mantenir converses d’aquelles que —amb un vermut o una Voll del Keyboard a la mà— es mengen les hores sense que te n’adonis, parlant de #cine #guió #escriure #música #personatges #literatura #vida #art #intentarferart.

Presentar el primer llibre acompanyat de dues persones importants per la meva escriptura i a qui admiro pel seu talent: ¿què més es pot demanar? Tornar-ho a regar amb una mica de vi, a Barcelona, i de vermut i bona música, a Reus. Ja està. Si voleu, us hi podeu passar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

#1 de 5

El Josef Baar i la Noemí March han passat pel seu sedàs els contes d’El que dura un cigarro i han preparat una sèrie de cinc booktrailers que reflecteixen l’estil i caràcter dels contes, però també (i aquesta és la millor notícia) el seu propi: el de quatre ulls que veuen la realitat a través d’un objectiu carregat de talent que es mor de ganes de convertir-la en art.

No us els perdeu. Avui, primera entrega. No us deixeu arrossegar per la gola.

Primeres vegades (V): “El que dura un cigarro” a Paper de Vidre

He de confessar (aquest és l’espai per fer-ho) que fa temps, i en diverses ocasions, havia estat a punt d’enviar algun dels meus contes a Paper de Vidre, un gran referent del conte en català, però m’havia fet enrere a l’últim moment, quan afloraven els dubtes i la clàssica por al “no” (algun dia n’hauríem de parlar, tu i jo, d’aquesta por…). Per això em fa una il·lusió immensa que ara s’hi hagi publicat el primer conte de El que dura un cigarro. Si el voleu llegir, passeu per Paper de vidre. I si voleu descobrir més contes i contistes, no us mogueu de Paper de Vidre: valdrà la pena, satisfacció garantida.

Paperdevidre
“El que dura un cigarro” a Paper de Vidre>>

Primeres vegades (IV): “El que dura un cigarro”

Aquesta vegada seré directe, explícit i estructurat:

1) Es publica el meu primer llibre, El que dura un cigarro. Quinze contes embolcallats per Godall Edicions, amb la cura de la Matilde Martínez (editora), la Tina Vallès (coordinadora editorial), la Mercè Ubach (correctora) i el Xavi Simó (disseny i maquetació): gràcies!

2) Estic content, molt content. És emocionant saber que aquests contes, per fi, es veuran completats amb la lectura (quan cada lector, a la seva manera, acaba realment els contes, fent-se’ls seus), i per molt que quedi “guai” o interessant allò de dir que un escriu per a ell mateix, és mentida: aquests contes van ser escrits per a ser llegits. També estic una mica nerviós, neguitós, expectant, cagat, i altres, però aquests són components residuals del còctel emocional i no els donarem més importància.

3) Si et vols mantenir informat de les novetats amb relació al llibre i descobrir-ne més detalls (allò que en el menú d’un DVD s’anomenaria “extres”), em pots seguir a Twitter i a Instagram, on miraré de ser més immediat i puntual que aquí, al blog, espai que demana (almenys a mi em demana) un punt més de pausa. I si t’animes a capbussar-te en les quinze històries d’El que dura un cigarro, espero que t’agradin i que gaudeixis del bany: no deixis la tovallola gaire lluny, per si de cas.

 

Cigarro
Clica aquí per saber què en diu l’editora i per a accedir a la compra on-line