#5 de 5

…i amb Pati interior, arribem a l’últim: moment d’obrir llums i tornar cap a casa, no sense abans (tot i que això va molt a persones) aguantar el cul a la cadira un parell de minuts més, per veure els crèdits. Seran molt ràpids:

Aquests cinc vídeos són així de bons perquè els han fet la Noemí March i el Josef Baar, amb tot el seu talent, ofici i amor: a l’art i a un servidor (mil gràcies, jo també us estimo).

Rodar-los, però, no hagués estat possible sense l’ajuda d’unes quantes persones que ens han deixat material, o ens han obert les portes de casa seva, o fins i tot ens han confiat una estona els seus millors amics. Són la gent de Zeferino, de 16nou, l’Ernest, la Carol, l’Anna, el Dani, l’Antonio i la Mercè. Moltíssimes gràcies!

Ah! I si t’han agradat els vídeos, no siguis egoista i comparteix-los! Ho pots fer des d’aquí mateix, simplement clicant la icona de l’avió de paper que apareix a la part superior dreta de la pantalla de reproducció: Va, que volin!

#4 de 5

#3 de 5

#2 de 5

#1 de 5

El Josef Baar i la Noemí March han passat pel seu sedàs els contes d’El que dura un cigarro i han preparat una sèrie de cinc booktrailers que reflecteixen l’estil i caràcter dels contes, però també (i aquesta és la millor notícia) el seu propi: el de quatre ulls que veuen la realitat a través d’un objectiu carregat de talent que es mor de ganes de convertir-la en art.

No us els perdeu. Avui, primera entrega. No us deixeu arrossegar per la gola.

Audiodescripció per a persones sordes (I)

“Això ja s’acosta…”

És una fotografia petita, quadrada i de no gaire resolució. A la part central dreta s’hi veu un personatge de cos sencer, a qui anomenarem “l’autor”, d’esquena a càmera, caminant sota un porxo. Les voltes i les bigues de fusta a la part superior, el sòl empedrat a la part inferior, i la paret desgastada (esquerra) i les voltes obagues (dreta) a una i altra banda, confereixen al porxo l’aspecte d’una espècie de túnel. Reforcen aquesta sensació la llum i la perspectiva: al centre (i alhora fons) de la imatge, talment com un punt de fuga, s’hi veu una volta que s’obre a la llum natural que contrasta amb la foscor de la resta de la fotografia. És cap aquí, cap a aquesta “sortida a la llum”, que sembla dirigir-se “l’autor”, lleugerament corbat, amb un cert aire cansat, com si portés molta estona caminant.

Total, resumint: “l’autor” camina cap a la llum que s’obre al final del túnel.

Pel títol de la fotografia (Això ja s’acosta…), podem interpretar que “l’autor”, amb la refotuda mania de no dir mai les coses pel seu nom i recórrer sempre a paràboles i subterfugis amb la típica excusa d’implicar i fer partícep al lector/observador, fa un ús metafòric (potser massa evident i/o massa forçat) de la imatge per anunciar-nos que alguna cosa que fa temps que espera, o anhela, o persegueix, està a punt de passar. El que no podem assegurar és QUÈ és AIXÒ que “l’autor” desitja que just travessar aquesta mena de porta li caigui al cap: podria ser un ordinador nou, o una estrella qualsevol (de ser-hi, hi són, encara que de dia no es vegin), o podria ser un consolador, o una tortuga, o un nadó, o qui sap si —agafant-nos a la denominació “l’autor”— es tracta del seu primer llibre, la seva primera publicació.

PD: Una altra possible teoria, potser més rebuscada però compatible amb totes les anteriors, seria que “l’autor” vulgui anunciar que a partir d’ara també tindrà presència a Instagram.

Diccionari PRoPI (III)

espera

1 f. [LC] [narrat] Està assegut en una cadira de plàstic. Desplega el paperet que ha doblegat en quatre parts i se’l mira amb atenció. Ets aquest número i aquesta lletra, es repeteix. Ara observa la pantalla i fa restes alfanumèriques mentalment. Resultat: dos, o potser tres. Ara passeja les pupil·les per les cares del voltant preguntant-se quin número i quina lletra són els seus acompanyants accidentals. Ara torna a observar la pantalla i es pregunta quina lògica deu seguir la sèrie i quin és el criteri per ser considerat una A o una D (i per què no hi ha Bs ni Cs?). No ho entén. Ara es torna a mirar el paperet, tenia por d’haver oblidat qui era ell. Però no, ho té ben present. Ara el noi del costat s’emporta les seves pupil·les enganxades al clatell i el deixa a ell assegut a la cadira de plàstic. I després la dona del davant i la de la seva esquerra i la de la seva dreta i després el vell que acaba d’entrar. Tots, com si el volguessin deixar sol i cec. No era dos, ni tres, no ha calculat bé. Quina mena de criteri és aquest? Segur que s’ha mirat bé el paperet? Ara el desplega altre cop per comprovar que no ho havia memoritzat malament. Ja gairebé no hi veu, però sí: ets aquest número i aquesta lletra, es repeteix.

2 f. [LC] [intepret-pessi] Arma d’altri per recordar-te que ni tu ni el teu temps valeu gaire res. Arma del món per recordar-te que, per molts discursos d’apoderament que t’inculquin, no tot depèn de tu.

2 1 f. [LC] [intepret2-neutra] Allò que si fossis realment lliure no t’hauria de molestar, ni irritar, ni enervar.

2 1 f. [LC] [intepret3-opti] Oportunitat per a fer allò que realment fa dies que hauries d’haver fet. Oportunitat per a viure i viure’t de veritat, només un moment.

3 2 f. [LC] [relativ] Visita ordinària Vs Resultat anàlisi diagnòstic, Avió per marxar Vs Avió per tornar, Nounat Vs Extrem-untat, Fi de la guerra Vs Fi de la pau.

4 f. [LC] [malinterpret] Ja arribem? Quan falta? Falta molt? (veure —per evitar confusions— trajecte, camí o recorregut)

5 1 f. [LC] [link] Excusa per a dotar de sentit, pervertir o connotar positivament els mots paciència, esforç, tenacitat o incompliment.

5 2 f. [LC] [link2] Acció de desesperar, l’efecte.

6 f. [LC] [simb] Burca esgotada, poma podrida, soca dels ous suada, gasolinera abandonada, herbes i floridura en un edifici en construcció, Bus 23 Lungotevere (passi?), Renfe, Administració Pública en general. Serà un moment, o Posa’t còmode, o Vols un cafè?

7 1 f. [LC] [tipol] Indiferent, passiva, il·lusionant, excitant, angoixant (en principi en funció del “què”, però la durada pot fer mutar la tipologia amb independència d’aquest).

7 1 f. [LC] [tipol2] Prevista (fins i tot desitjada) o Inesperada (fins i tot mancada de sentit).

8 f. [LC] [prescrip] Compra un diari esportiu, mira fotos de perfil de whatsapp, rasca’t el cul fins fer-te sang, explora’t el nas amb el dit índex (només si fa temps que no ho fas, i mai, mai, mai ho combinis amb l’anterior), masturba’t (si és en públic, fes-ho dissimuladament), descorporitza’t (no s’acostuma a aconseguir a la primera, no defalleixis, insisteix).

9 f. [LC] [contraind] La teva mirada no pot fer sonar el mòbil ni aconseguir que entri un missatge o un correu: deixa de fer-ho, siusplau, m’estàs posant nerviós a mi.

10 f. [LC] [parad] Que sí, que serà llarga però valdrà la pena (però atenció, perquè com més t’ho repeteixis menys ho farà: veure expectativa).

11 f. [LC] [ad etern] Existeix la possibilitat que mai aconsegueixis el que realment busques (t’ho pots tatuar a la part interior de l’avantbraç en un alfabet exòtic i incomprensible pel teu entorn més immediat).

Mosca nº2 (estiu del 50)

A l’habitació del fons hi té la finestra que dona al celobert. És una finestra de guillotina, de fusta clara. Fa cinc anys que la manté oberta i fixada al primer punt, des del dia que estenia la roba i va sentir la veïna del segon: Ho han dit a la ràdio, cridava, s’ha acabat la guerra a Europa! Ella va deixar anar un somriure mentre intentava desempallegar-se d’aquella mosca apegalosa. Tenia la sensació que rondava per casa des de feia temps, que sempre l’empipaven les mateixes potes i el mateix brunzit. Aquell dia tampoc va aconseguir matar-la ni fer-la sortir, però va decidir deixar la finestra oberta pensant que potser se l’endurien els nous aires que portava la notícia.

Cinc anys oberta, fixada al primer punt, faci fred o calor, vinguin d’on vinguin els aires, i està segura que la mosca encara és la mateixa: cada dia més inflada, més farta i amb les potes més greixoses. Fa temps que no intenta matar-la ni fer-la sortir, l’intimida el posat provocador amb què la mira, com si li pogués llegir la ment, sempre instal·lada en algun racó de la fusta clara del marc. Ja ni tan sols estén la roba al celobert, ara té la sensació que la vigila, que està esperant el moment en què tregui el cap per fer que es desplomi la finestra.

 

Diccionari PRoPI (II)

ressaca

1 f. [LC] [narrat] Està assegut a un tamboret, ja farà cinc minuts bons. Passeja la mirada rere la barra, entre les ampolles de les estanteries i els sortidors. Fa rebotar els dits sobre la barra enganxifosa. Acota el cap, pensatiu. El cambrer l’observa impacientat. No, encara no sap què vol, li sap greu, ja el cridarà (somriure forçat). Segueix donant-li tombs, és una decisió important, no és gens fàcil intentar anticipar quin alcohol n’hi provocarà menys tenint en compte la quantitat que té intenció d’ingerir-ne.

2 f. [LC] [relativ] Instrument infal·lible per calcular-te —no pas el número de copes de la nit passada, com alguns joves creuen, sinó— l’edat.

3 f. [LC] [seqü] Obrir els ulls, aixecar cap de coixí, posar peus a terra, primer aliment, primer piti, primera cagada, primera llacuna, primer record, primera vergonya o primera culpa. En cas de superar totes les proves anteriors però no sentir-se encara prou bé, tornar a beure.

4  1 f. [LC] [intepret] Tribut/imposició a l’excés, a mode de penitència, de durada i intensitat variable i proporcional (?) al grau de diversió o —pitjor— frustració experimentada abans de posar-se a dormir.

4 2 f. [LC] [intepret2] Mètode encobert de la consciència per a fer aflorar dubtes, pors i obsessions latents.

5 f. [LC] [hateful] Ah no, no, jo no en tinc mai.

6 m. [LC] [simb] Suor freda, sofà calent, trucada no resposta, pet pudent, pols inestable, pas dubtós. Ulleres de sol, passamuntanyes, burka de lloguer.

7 1 f. [LC] [tipol] Tradicional (a millor a cada minut que passa), Inversa (a pitjor a cada minut que passa), Constant (sense evolució, plana en el pitjor sentit de la paraula).

7 2 f. [LC] [tipol2] Directa (la patida el dia D, el que toca, caracteritzada per manifestacions físiques), Indirecta (la patida el dia D+1, caracteritzada per manifestacions psicològiques).

8 f. [LC] [prescrip] Beure aigua, ibuprofeno, no pensar, no fer esforç físic, beure més aigua, no interrelacionar-se amb humans, evitar el silenci absolut amb activitats passives (preferiblement TV, preferiblement esports), llençar-se a l’aigua, realitzar activitats que amb un nivell d’esforç assumible ofereixin un valor utilitari suficient per a alimentar mínimament l’autoestima (estendre una rentadora, plegar roba, passar l’aspirador,…).

9 f. [LC] [optim] Va, que ho estàs portant bé, l’actitud és bona. Cinc hores més i per fi te’n podràs anar a dormir (llàstima que serà just quan comencis a trobar-te millor i et costi agafar el son).

Nota escrita a mà: un A4 doblegat pel mig esperant damunt el moble del rebedor

Ei guapa, he sortit.

Ho sento, tenia ganes d’avui sopar junts i fer les carxofes, que sinó es faran malbé i és una llàstima llençar verdura de l’hort de mon avi, però és que aquest matí m’he decidit a actualitzar els dies tatxats del calendari i m’he adonat que ja en fa deu (deu!) que no em dutxo. N’estic segur. I m’ha fet pensar. En això suposo que estarem d’acord: no és normal, està clar que em passa alguna cosa, no és una d’aquelles “parres meves”, no em tranquil·litzaràs traient-li ferro amb una de les teves explicacions senzilles, dient que “es pot entendre, treballant a casa i des que la Burxa ja no t’obliga a sortir dues vegades al dia per treure-la a passejar…”. Diràs el que vulguis, però és preocupant, i no tant pel fet de no dutxar-me com pel de (no)fer-ho inconscientment. Tampoc crec que m’embruti massa: del sofà al llit, del llit a la cadira del despatx, i de la cadira del despatx al sofà no hi deu haver massa merda per agafar (la pols dels llibres com a màxim, però tinc costum de bufar-los sempre abans de començar, apartant-me’ls del cos amb els braços estirats i els ulls tancats perquè no m’agafi aquella picor maleïda als ulls). Però això és igual, deu dies, segueix sense ser normal (tinc molts defectes, però marrano no ho he estat mai).

Suposo que també et dec una disculpa per haver anat brut tots aquests dies, però imagino que tu tampoc te n’has adonat, almenys no recordo que me n’hagis dit res. Si fa deu dies que no em dutxo és que portem almenys deu dies sense follar, perquè marrano no sóc i quan follo suo (o això em sembla recordar). Això també m’ha fet pensar, i encara que ja faci un temps que no tenim el ritme d’abans, m’he començat a enredar i enredar i m’ha passat pel cap una idea desconcertant: i si porto massa dies desconnectat? I si tens raó amb retreure’m les “meves vacances ontològiques” perquè “ara ja me les agafo massa sovint i són massa llargues”? M’he espantat una mica (res greu, no pateixis) i he sortit de seguida a la galeria per obrir el cubell de la roba bruta: teva, només hi havia una brusa, unes calces i dos parells de mitjons; al fons, tot blanc. Quan ho he olorat, i això que m’he apropat cada peça de roba tot el que he pogut al nas (i que al curset aquell de vins on em vas portar, alguna cosa, per molt que te’n fotis, devia aprendre) no he aconseguit treure’n l’aigua clara. He seguit donant-hi tombs i més tombs una bona estona (he arribat a considerar molt seriosament la possibilitat de que haguessis marxat, imagina’t… hehe), però al final he fet el que tu sempre em dius (espero que te’n sentis orgullosa): relaxar-me i deixar-me estar de paranoies.

Res, guapa, perdona pel rotllo, fes la teva per sopar i no m’esperis desperta. M’anirà bé prendre l’aire i potser m’arribo fins al bar. Necessito pensar una mica (són deu dies, eh, no és una de les meves parres, suposo que hi estaràs d’acord, no és normal), potser així aconsegueixo aclarir-me i decidir si té cap sentit tornar.

Petons.