Audiodescripció per a persones sordes (I)

jasacosta
“Això ja s’acosta…”

És una fotografia petita, quadrada i de no gaire resolució. A la part central dreta s’hi veu un personatge de cos sencer, a qui anomenarem “l’autor”, d’esquena a càmera, caminant sota un porxo. Les voltes i les bigues de fusta a la part superior, el sòl empedrat a la part inferior, i la paret desgastada (esquerra) i les voltes obagues (dreta) a una i altra banda, confereixen al porxo l’aspecte d’una espècie de túnel. Reforcen aquesta sensació la llum i la perspectiva: al centre (i alhora fons) de la imatge, talment com un punt de fuga, s’hi veu una volta que s’obre a la llum natural que contrasta amb la foscor de la resta de la fotografia. És cap aquí, cap a aquesta “sortida a la llum”, que sembla dirigir-se “l’autor”, lleugerament corbat, amb un cert aire cansat, com si portés molta estona caminant.

Total, resumint: “l’autor” camina cap a la llum que s’obre al final del túnel.

Pel títol de la fotografia (Això ja s’acosta…), podem interpretar que “l’autor”, amb la refotuda mania de no dir mai les coses pel seu nom i recórrer sempre a paràboles i subterfugis amb la típica excusa d’implicar i fer partícep al lector/observador, fa un ús metafòric (potser massa evident i/o massa forçat) de la imatge per anunciar-nos que alguna cosa que fa temps que espera, o anhela, o persegueix, està a punt de passar. El que no podem assegurar és QUÈ és AIXÒ que “l’autor” desitja que just travessar aquesta mena de porta li caigui al cap: podria ser un ordinador nou, o una estrella qualsevol (de ser-hi, hi són, encara que de dia no es vegin), o podria ser un consolador, o una tortuga, o un nadó, o qui sap si —agafant-nos a la denominació “l’autor”— es tracta del seu primer llibre, la seva primera publicació.

PD: Una altra possible teoria, potser més rebuscada però compatible amb totes les anteriors, seria que “l’autor” vulgui anunciar que a partir d’ara també tindrà presència a Instagram.