Diccionari PRoPI (II)

ressaca

1 f. [LC] [narrat] Està assegut a un tamboret, ja farà cinc minuts bons. Passeja la mirada rere la barra, entre les ampolles de les estanteries i els sortidors. Fa rebotar els dits sobre la barra enganxifosa. Acota el cap, pensatiu. El cambrer l’observa impacientat. No, encara no sap què vol, li sap greu, ja el cridarà (somriure forçat). Segueix donant-li tombs, és una decisió important, no és gens fàcil intentar anticipar quin alcohol n’hi provocarà menys tenint en compte la quantitat que té intenció d’ingerir-ne.

2 f. [LC] [relativ] Instrument infal·lible per calcular-te —no pas el número de copes de la nit passada, com alguns joves creuen, sinó— l’edat.

3 f. [LC] [seqü] Obrir els ulls, aixecar cap de coixí, posar peus a terra, primer aliment, primer piti, primera cagada, primera llacuna, primer record, primera vergonya o primera culpa. En cas de superar totes les proves anteriors però no sentir-se encara prou bé, tornar a beure.

4  1 f. [LC] [intepret] Tribut/imposició a l’excés, a mode de penitència, de durada i intensitat variable i proporcional (?) al grau de diversió o —pitjor— frustració experimentada abans de posar-se a dormir.

4 2 f. [LC] [intepret2] Mètode encobert de la consciència per a fer aflorar dubtes, pors i obsessions latents.

5 f. [LC] [hateful] Ah no, no, jo no en tinc mai.

6 m. [LC] [simb] Suor freda, sofà calent, trucada no resposta, pet pudent, pols inestable, pas dubtós. Ulleres de sol, passamuntanyes, burka de lloguer.

7 1 f. [LC] [tipol] Tradicional (a millor a cada minut que passa), Inversa (a pitjor a cada minut que passa), Constant (sense evolució, plana en el pitjor sentit de la paraula).

7 2 f. [LC] [tipol2] Directa (la patida el dia D, el que toca, caracteritzada per manifestacions físiques), Indirecta (la patida el dia D+1, caracteritzada per manifestacions psicològiques).

8 f. [LC] [prescrip] Beure aigua, ibuprofeno, no pensar, no fer esforç físic, beure més aigua, no interrelacionar-se amb humans, evitar el silenci absolut amb activitats passives (preferiblement TV, preferiblement esports), llençar-se a l’aigua, realitzar activitats que amb un nivell d’esforç assumible ofereixin un valor utilitari suficient per a alimentar mínimament l’autoestima (estendre una rentadora, plegar roba, passar l’aspirador,…).

9 f. [LC] [optim] Va, que ho estàs portant bé, l’actitud és bona. Cinc hores més i per fi te’n podràs anar a dormir (llàstima que serà just quan comencis a trobar-te millor i et costi agafar el son).

Dubtes electorals il·lustrats

eleccions

 

I. SOBRE DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA I ALCOHOL

a) El fet que aquí no existeixi aquesta llei seca electoral (la foto és de Perú i habitual a diversos països llatinoamericans)…

¿És una senyal de superioritat moral i major grau de civilització i responsabilitat democràtica de la ciutadania?

¿És fruit de l’acord entre tots els partits per no perdre els vots d’aquelles persones que només decideixen anar a votar si van molt borratxes?

¿És per no fer trontollar el missatge “les eleccions són la festa de la democràcia”?

¿És que donem per fet que ningú provocarà aldarulls celebrant els resultats?

¿O que s’ha abandonat la lluita contra l’abstenció?

b) Quan vas a exercir el teu dret a vot…

¿Et deixen votar borratxo/a?

¿Com/qui decideix quin és el límit d’embriaguesa acceptable?

¿Com se la diferencia de l’eufòria mostrada per aquelles persones que voten amb gran convenciment, satisfacció i esperança?

c) A l’entrada dels col·legis electorals…

¿Hi hauria d’haver controls d’alcoholèmia per evitar el possible vot irresponsable?

¿Hi hauria d’haver controls d’exultació excessiva per evitar el possible vot acrític i/o fanàtic?

 

propagandaelectoral

 

II. SOBRE PARTITS I PROPAGANDA ELECTORAL

a) Quan els partits afirmen que es mullen en els seus programes…

¿vol dir que aquests tard o d’hora s’assequen?

¿En cas afirmatiu, quan tarden?

¿Seria pertinent preguntar quant tarden?

b) Quan van plantejar rebaixar el cost de les campanyes, i tenint en compte com m’han deixat la bústia…

¿ja comptaven amb un suposat finançament il·legal de les impremtes afins?

c) Si sotmetem les formacions que es presenten a les eleccions a un procés de reciclatge…

—per exemple, si trossejo i mullo bé totes les butlletes, les converteixo en una única bola de pasta de paper, configuro noves butlletes a partir de noves combinacions de diversos elements de la mateixa matèria prima (propostes/principis dels partits originals), les asseco, i aquestes noves butlletes/formacions polítiques són les que es presenten a les eleccions—

¿els hipotètics resultats electorals fruit d’aquest reciclatge canviarien la nostra realitat d’una forma diferent a com ho faran (suposant que així sigui) els resultats electorals reals, és a dir, els de les formacions presentades en la seva versió original?