Los cuentos son como focos y reflectores; iluminan partes del escenario dejando el resto en la oscuridad. (…) Después de todo, su tarea consiste en «resolver» la escena, dejándola dispuesta para el consumo visual e intelectual de los espectadores; crear un cuadro que sea posible asimilar, comprender y retener a partir de la anarquía de manchas y borrones que no acertamos a entender ni descifrar. (…) La misión de los cuentos es la de seleccionar y corresponde a su naturaleza incluir mediante la exclusión e iluminar proyectando sombras”

[Zygmunt Bauman, “Disgresión” a Vidas Desperdiciadas]

Primeres vegades (II)

Algunes les anheles i les persegueixes, planificant i teixint estratègies que funcionaran a mitges, projectant expectatives que probablement no es compliran, i divinitzant-les de tal manera que a l’hora de la veritat t’acabaràs preguntant en quin moment de descuit el triler (tu) t’ha fotut el canviassu.

Altres et vénen imposades i l’únic que pots fer és mirar de resistir-les i passar-les de la millor (i més digna) manera possible, fumant-te tot el que sigui inflamable, bevent-te l’aigua dels cendrers i girant cada dos per tres el canell per intentar empènyer amb la mirada les busques d’un rellotge que no portes.

I n’hi ha d’altres, com aquesta, que simplement apareixen al mig del carrer amb un cartellet sobre el cap que diu “sí, per a tu, si vols, disponible”: llavors emets immediatament el teu judici moral dicotòmic (bò), esquives amb habilitat els dubtes que el teu maleït jo hiperreflexiu ja et preparava (…) i t’hi llances a sobre d’una revolada, t’amagues ràpidament el cartellet dins la jaqueta i comences a caminar entre la gent com qui no vol la cosa, somrient amb seguretat i impregnat d’una il·lusió que si veiessis reflectida a qualsevol dels rostres amb els que et creues consideraries sobreactuada o ingènua.