Assaig-error

Escoltes_paralegals

—Una merda és! Una altra vegada una autèntica merda, òstia! [cop: a la taula? porta? paret?] I saps perquè, no? Pel de sempre, perquè arrenco tot convençut però no passa ni una hora que ja et noto pupulant per aquí, i em fas dubtar, penso que vaig malament i començo a fer canvis i vinga canvis i més canvis fins que acabo tornant a posar-m’hi des de zero; però és que és igual, tant li fot, perquè al cap d’una estona apareixes una altra vegada, així dissimuladet, pobret, com qui no vol la cosa, fent veure que no hi ets… però em puc imaginar la cara que poses, saps? I em desconcentro, perdo el fil, m’aturo, tiro enrere, ho repasso i ja no m’agrada res, i als cinc minuts deixo de creure-hi i al final… [inspira] al final ja no hi ha qui es cregui res, collons [rebufa]. [silenci llarg]. Així no hi ha qui avanci, així sempre acabarà igual: com el cul, no pot acabar de cap altra manera, tot acabarà quedant sempre com el puto cul. I saps de qui és culpa, no? Content? Satisfet?

—Però si jo no he dit res.

—Dit? No, si dir no dius mai res tu.

—Ei, frena una mica, sents? [sospir]. A veure: per què hauria d’estar malament?

—Veus? Veus?! A això em refereixo: ja ho estàs tornant a fer!