Comprar temps

Jo només volia provar-ho.

Va ser un company de feina qui em va avisar de la semblança. Em vaig apuntar l’adreça i en sortir de l’oficina m’hi vaig arribar. Fins que no em va servir la canya no li vaig veure del tot la cara. Sorprenent.

No hi vaig tornar fins que ja tenia la proposta ben treballada, un dijous a última hora. Va acceptar de seguida: faig poques hores, em puc arreglar els torns i uns ingressos extres m’anirien bé. Jo hauria de cobrir, a part, els desplaçaments, les dietes necessàries i el que costés el perruquer. Raonable.

Va funcionar de meravella des del primer dia. Quan se m’allargava la nit o em veia venir la ressaca, li enviava un missatge perquè l’endemà anés ell a treballar. Després li vaig anar encomanant més feinetes, cada vegada més delicades: portar la nena al bàsquet, acompanyar ma mare al metge, emportar-se el gos a córrer a la platja, anar a fer la compra amb la meva dona (ens hi hem entès perfectament em va dir el primer dia, no pateixis, tot controlat). Les setmanes que em cansava de fer vacances i dedicar-me a la vida social, ell s’ocupava d’anar a sopar amb els amics o acompanyava la meva dona al teatre. Jo em quedava reposant, escarxofat al sofà, i el dia següent arribava a la feina fresc com una rosa. Quan l’estrès treia el cap li canviava el torn i tornàvem a començar. El servei no tenia preu.

Ha sabut esperar. A que el gos li remeni més la cua que a mi, a tenir una complicitat amb la nena que jo mai havia tingut i a guanyar-se la confiança dels de la feina. El molt cabró ha sigut pacient, i arribat el moment ho ha destapat tot. Va pregonant que li sap greu, que quan em va contractar ja sabia que era una mala idea però no s’hi va poder resistir. Els reconeix entre llàgrimes que li ha sortit el tret per la culata i ara no sap com desfer-se de mi. Ensenya fotos seves de quan treballava al bar i m’assenyala amb el dit. Em miren amb menyspreu; tots excepte la meva dona: ella m’aparta la mirada i calla, no diu res.

Intento abordar-los a soles, quan ell no hi és, i explicar-los la veritat. No em fan cas: que no em volen ni sentir, que no els tornaré a enganyar. Però us prometo que el doble és ell. Algú m’ha de creure.

simetria