Audiodescripció per a persones sordes (I)

jasacosta
“Això ja s’acosta…”

És una fotografia petita, quadrada i de no gaire resolució. A la part central dreta s’hi veu un personatge de cos sencer, a qui anomenarem “l’autor”, d’esquena a càmera, caminant sota un porxo. Les voltes i les bigues de fusta a la part superior, el sòl empedrat a la part inferior, i la paret desgastada (esquerra) i les voltes obagues (dreta) a una i altra banda, confereixen al porxo l’aspecte d’una espècie de túnel. Reforcen aquesta sensació la llum i la perspectiva: al centre (i alhora fons) de la imatge, talment com un punt de fuga, s’hi veu una volta que s’obre a la llum natural que contrasta amb la foscor de la resta de la fotografia. És cap aquí, cap a aquesta “sortida a la llum”, que sembla dirigir-se “l’autor”, lleugerament corbat, amb un cert aire cansat, com si portés molta estona caminant.

Total, resumint: “l’autor” camina cap a la llum que s’obre al final del túnel.

Pel títol de la fotografia (Això ja s’acosta…), podem interpretar que “l’autor”, amb la refotuda mania de no dir mai les coses pel seu nom i recórrer sempre a paràboles i subterfugis amb la típica excusa d’implicar i fer partícep al lector/observador, fa un ús metafòric (potser massa evident i/o massa forçat) de la imatge per anunciar-nos que alguna cosa que fa temps que espera, o anhela, o persegueix, està a punt de passar. El que no podem assegurar és QUÈ és AIXÒ que “l’autor” desitja que just travessar aquesta mena de porta li caigui al cap: podria ser un ordinador nou, o una estrella qualsevol (de ser-hi, hi són, encara que de dia no es vegin), o podria ser un consolador, o una tortuga, o un nadó, o qui sap si —agafant-nos a la denominació “l’autor”— es tracta del seu primer llibre, la seva primera publicació.

PD: Una altra possible teoria, potser més rebuscada però compatible amb totes les anteriors, seria que “l’autor” vulgui anunciar que a partir d’ara també tindrà presència a Instagram.

Anuncis

Diccionari PRoPI (III)

espera

1 f. [LC] [narrat] Està assegut en una cadira de plàstic. Desplega el paperet que ha doblegat en quatre parts i se’l mira amb atenció. Ets aquest número i aquesta lletra, es repeteix. Ara observa la pantalla i fa restes alfanumèriques mentalment. Resultat: dos, o potser tres. Ara passeja les pupil·les per les cares del voltant preguntant-se quin número i quina lletra són els seus acompanyants accidentals. Ara torna a observar la pantalla i es pregunta quina lògica deu seguir la sèrie i quin és el criteri per ser considerat una A o una D (i per què no hi ha Bs ni Cs?). No ho entén. Ara es torna a mirar el paperet, tenia por d’haver oblidat qui era ell. Però no, ho té ben present. Ara el noi del costat s’emporta les seves pupil·les enganxades al clatell i el deixa a ell assegut a la cadira de plàstic. I després la dona del davant i la de la seva esquerra i la de la seva dreta i després el vell que acaba d’entrar. Tots, com si el volguessin deixar sol i cec. No era dos, ni tres, no ha calculat bé. Quina mena de criteri és aquest? Segur que s’ha mirat bé el paperet? Ara el desplega altre cop per comprovar que no ho havia memoritzat malament. Ja gairebé no hi veu, però sí: ets aquest número i aquesta lletra, es repeteix.

2 f. [LC] [intepret-pessi] Arma d’altri per recordar-te que ni tu ni el teu temps valeu gaire res. Arma del món per recordar-te que, per molts discursos d’apoderament que t’inculquin, no tot depèn de tu.

2 1 f. [LC] [intepret2-neutra] Allò que si fossis realment lliure no t’hauria de molestar, ni irritar, ni enervar.

2 1 f. [LC] [intepret3-opti] Oportunitat per a fer allò que realment fa dies que hauries d’haver fet. Oportunitat per a viure i viure’t de veritat, només un moment.

3 2 f. [LC] [relativ] Visita ordinària Vs Resultat anàlisi diagnòstic, Avió per marxar Vs Avió per tornar, Nounat Vs Extrem-untat, Fi de la guerra Vs Fi de la pau.

4 f. [LC] [malinterpret] Ja arribem? Quan falta? Falta molt? (veure —per evitar confusions— trajecte, camí o recorregut)

5 1 f. [LC] [link] Excusa per a dotar de sentit, pervertir o connotar positivament els mots paciència, esforç, tenacitat o incompliment.

5 2 f. [LC] [link2] Acció de desesperar, l’efecte.

6 f. [LC] [simb] Burca esgotada, poma podrida, soca dels ous suada, gasolinera abandonada, herbes i floridura en un edifici en construcció, Bus 23 Lungotevere (passi?), Renfe, Administració Pública en general. Serà un moment, o Posa’t còmode, o Vols un cafè?

7 1 f. [LC] [tipol] Indiferent, passiva, il·lusionant, excitant, angoixant (en principi en funció del “què”, però la durada pot fer mutar la tipologia amb independència d’aquest).

7 1 f. [LC] [tipol2] Prevista (fins i tot desitjada) o Inesperada (fins i tot mancada de sentit).

8 f. [LC] [prescrip] Compra un diari esportiu, mira fotos de perfil de whatsapp, rasca’t el cul fins fer-te sang, explora’t el nas amb el dit índex (només si fa temps que no ho fas, i mai, mai, mai ho combinis amb l’anterior), masturba’t (si és en públic, fes-ho dissimuladament), descorporitza’t (no s’acostuma a aconseguir a la primera, no defalleixis, insisteix).

9 f. [LC] [contraind] La teva mirada no pot fer sonar el mòbil ni aconseguir que entri un missatge o un correu: deixa de fer-ho, siusplau, m’estàs posant nerviós a mi.

10 f. [LC] [parad] Que sí, que serà llarga però valdrà la pena (però atenció, perquè com més t’ho repeteixis menys ho farà: veure expectativa).

11 f. [LC] [ad etern] Existeix la possibilitat que mai aconsegueixis el que realment busques (t’ho pots tatuar a la part interior de l’avantbraç en un alfabet exòtic i incomprensible pel teu entorn més immediat).

El encontrar [llegint literatura] una verdad por primera vez puede ser muy divertido. Cuando la verdad de alguien es la misma que la tuya y parece que la está contando para ti… eso es fantástico”

Me levanté y salí. Empecé a caminar hacia casa. Así que eso era lo que querían: mentiras. Mentiras maravillosas. Eso es todo lo que necesitaban. La gente era tonta”

[Chinaski/Bukowski a La senda del perdedor]

Mosca nº2 (estiu del 50)

A l’habitació del fons hi té la finestra que dona al celobert. És una finestra de guillotina, de fusta clara. Fa cinc anys que la manté oberta i fixada al primer punt, des del dia que estenia la roba i va sentir la veïna del segon: Ho han dit a la ràdio, cridava, s’ha acabat la guerra a Europa! Ella va deixar anar un somriure mentre intentava desempallegar-se d’aquella mosca apegalosa. Tenia la sensació que rondava per casa des de feia temps, que sempre l’empipaven les mateixes potes i el mateix brunzit. Aquell dia tampoc va aconseguir matar-la ni fer-la sortir, però va decidir deixar la finestra oberta pensant que potser se l’endurien els nous aires que portava la notícia.

Cinc anys oberta, fixada al primer punt, faci fred o calor, vinguin d’on vinguin els aires, i està segura que la mosca encara és la mateixa: cada dia més inflada, més farta i amb les potes més greixoses. Fa temps que no intenta matar-la ni fer-la sortir, l’intimida el posat provocador amb què la mira, com si li pogués llegir la ment, sempre instal·lada en algun racó de la fusta clara del marc. Ja ni tan sols estén la roba al celobert, ara té la sensació que la vigila, que està esperant el moment en què tregui el cap per fer que es desplomi la finestra.

 

guillotina

Guaret

Es denomina guaret la tècnica per la qual la terra es deixa sense sembrar o cultivar durant un o més cicles vegetatius, amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i humitat. És una tècnica molt usada en la rotació de cultius per alguns agricultors que busquen que es reposin els nutrients i la composició química del sòl abans d’un altre temps de collita, perquè es pugui restaurar l’equilibri dels elements que componen la terra.

Jo diria que el padrí, a petita escala, ho feia. El que recordo amb una nitidesa sorprenent és estar assegut amb el cul a terra, al tros, admirant la seguretat i la serenor amb les que es movia quan regava. De tant en tant, després d’escopir-se les mans i refregar-se-les per aferrar bé l’aixada (o quan jo, maldestre, l’intentava imitar), em deia amb un somriure condescendent: “Ai xiquet… Tu això no, eh? Massa dur, massa cansat…”. I tenia raó, jo no estava fet per a la seva terra.

Segurament s’enriuria de mi (per sota el nas, quan jo no me n’adonés) en veure que també em canso cultivant la meva, però potser li faria gràcia saber que li he copiat una estratègia: sona (i és) una mica retorçat i ridícul, però si jo aconseguís cultivar la meva terra amb una quarta part de la destresa, la constància i l’orgull amb què ho feia ell, em donaria per més que satisfet.

Doncs això, que després d’un descans infinitament superior al que mai el padrí s’hagués pogut permetre, CoNSUmPRoPI ha tornat.

Padrí

Hot5: música per escriure (V) -Especial 1r aniversari-

5 ÀLBUMS PER A COMBATRE LA PANTALLA EN BLANC


Coincidint amb l’imminent primer aniversari de CoNSUmPRoPI, apareix una edició particular del Hot5, precisament la cinquena, i qui sap si l’última…

La particularitat d’aquest Hot5 és evident: fins ara sempre buscàvem atmosferes adequades per a escriure una determinada escena, però en aquest cas es tracta de buscar una atmosfera inspiradora en qualsevol sentit, que et permeti escriure qualsevol cosa (i ja, si de cas, després, si pot ser, que sigui bona). Així, i tenint en compte la duresa de la pantalla en blanc, i el temps necessari per a enfrontar-s’hi amb tenacitat i paciència, no serà un hot 5 de temes (encara que se n’adjunti un de mostra) sinó d’àlbums: tant en el conjunt de les propostes com en el propi si de cada una d’elles s’hi haurien de poder trobar diversos climes i estat d’ànims que facilitin i potenciïn la creació i generació d’idees (obertura), no restringint-los a una sola atmosfera que la limiti, l’encotilli o li marqui una línia massa clara (tancament). Almenys aquesta és la intenció: a partir d’aquí, ja entren les subjectivitats i allò de l’estètica de la recepció.


1. FAT FREDDY’S DROP – Based on a true story 

La primera proposta aspira a ser la primera a reproduir. No parlo només de l’àlbum sinó també de la cançó seleccionada (la primera del disc, la primera del seu primer disc, la primera de tot): quan algú intenta explicar el concepte d’intro hauria d’il·lustrar-lo necessàriament amb Ernie dels neozelandesos Fat Freddys Drop, i desaparèixer immediatament de la palestra, donant el curs per acabat quan la base rítmica i la melodia de vents entren en acció.

Els temes d’aquest àlbum creen atmosferes (algunes més vitals, altres més apagades) molt adequades com a camp de cultiu, ja que són poc invasives i permeten llaurar i intentar sembrar amb calma, des de la subjectivitat no condicionada però evitant una solitud excessivament condicionant. Tot plegat gràcies a la visió tant pròpia que Fat Freddys Drop té del reggae, del dub i del soul, allunyant-se de l’ortodòxia i jugant a desmuntar i capgirar els patrons rítmics, a cercar arranjaments tant precisos com efectius per la seva simplicitat i execució, a explorar els recursos electrònics, a optimitzar l’ús d’unes veus més resultones que espectaculars, i a treballar per a consolidar ambients coherents i rodons. Un bont punt de partida per començar: intentar caminar, per molt insegur que et sentis, és més fàcil sobre bases fermes.


2. EMILIANA TORRINIMe and Armini

Potser és una mica massa popi aquesta proposta, però les coses com siguin: rere aquesta llista hi ha un objectiu, i el que potser és l’àlbum més facilet (menys experimental) de la islandesa a mi m’ha servit per acomplir-lo (segell impactant pantalla: “tested”).

Els ambients que Emilíana crea a Me and Armini se serveixen d’una mica de tot: des de guitarres acústiques totalment nues a sintetitzadors, des del folk a l’electrònica, des de temes intimistes a hits comercials apareguts a mals anuncis de televisió (sí, sí), però, per sobre de tot, d’una veu incisiva que s’adapta a tots els entorns i que actua d’eix cohesionador. Potser és aquesta varietat hetereodoxa el que permet trobar alhora, i en un mateix àlbum, atmosferes angoixants, optimistes, tendres i superficials. Sigui com sigui, una amplitud de mires que, en la línia del que apuntàvem a la introducció del Hot5, pot anar d’allò més bé en aquestes primeres fases d’enfrontament amb la pantalla en blanc.


3. BELLERUCHETurntable soul music

Si tires bàsicament d’electrònica, tres persones són suficient: bases simples i contundents, un bon guitarrista i la veu més sensual d’aquest Hot5. Aquesta és la fórmula del soul electrònic amb tints triphoperos dels britànics Belleruche, i funciona, funciona molt bé.

Funciona per crear temes més ballables i temes més introspectius, però sobretot funciona pel que més ens interessa: per situar-te en un ambient emocionalment intens i propici per a pensar, probablement amb poca il·luminació i una copa a la mà. Ara bé, cal tenir-ho en compte: si les dues propostes anteriors tenien més llums que ombres, aquesta té certa tendència (no exclusiva, no violaré els plantejaments inicials) al loopejat, a la tossuderia, al carreró fosc i sense sortida (només és una advertència: cal mirar de no abusar-ne si el grau de bloqueig és elevat).


4. DAMON ALBARNEveryday robots

No sóc gens de brit-pop, però considero que si algun grup de la seva època daurada es caracteritzava per anar més enllà d’una fórmula i explorar territoris més amplis i diversos, aquest era Blur (a l’àlbum Parklife me remito). Veient els projectes que ha tirat endavant Damon Albarn des de llavors, m’imagino que en bona part aquest nivell d’obertura i curiositat era cosa del seu líder.

En el seu darrer àlbum, el que es considera el primer “en solitari” de l’artista, Damon Albarn regala atmosferes introspectives però alhora expansives, especialment indicades per a aquest Hot5. Totes elles se sostenten sobre bases suaus properes al triphop, un tractament acuradíssim de veu i cors (“que necessito cors? Doncs què millor que un cor de gospel… i encara me n’emportaré la meitat de gira per cantar dos temes”), i un alt grau d’experimentació en les sonoritats dels arranjaments: una potent i interpel·ladora mescla de pop, de soul i de folk, que es converteix en una interessantíssima obra (ara sí arriba el qualificatiu inequívoc) d’autor. Pel que fa al nivell de brillantor o foscor… No ho sé: no sé si és fosc o clar, perquè gairebé tots els temes (apartant l’alba descarada de Mr.Tembo i Heavy seas of love) es mouen de forma natural entre ambdues vessants, i això és el que el converteix en un marc incomparable per a la nostra tasca. Si només vols provar una proposta, aquesta hauria de ser la teva elecció.


5. REGINA SPEKTORMary Ann meet the gravediggers and other short stories

Probablement la referència més popular de Regina Spektor és la de ser l’autora del tema de la careta d’Orange is the new black, però poc té a veure aquest tema amb les composicions que es poden trobar a Mary Ann meet the gravediggers and other short stories, un recopilatori (encara que no sembli pas fragmentari ni mancat de coherència interna) dels seus primers tres àlbums (de fet, després d’aquest punt crec que l’interès de la seva producció baixa força).

En els seus temes, despullats musicalment (pocs i bons arranjaments: menys és més) i empapats d’un clar caràcter narratiu fins i tot sense dedicar cap atenció a la lletra, es poden recórrer camins ambivalents, dramàtics amb tocs d’humor, sempre guiats pel piano i una veu penetrant i expressiva que explora sense complexos els límits del seu registre vocal, el lirisme, el recitat atropellat, l’scat, i fins i tot els sons guturals. De fet, segurament el més destacable dels temes és aquest atreviment sense necessitat de grans virtuosismes, que obre la porta a constants canvis de tempos, de compàs o de tonalitat, a percutir literalment sobre l’estructura del piano, a repetir arpegiats de forma gairebé obsessiva, a cantar un tema sobre un solitari contrabaix,… En definitiva, a no marcar-se límits a l’hora d’utilitzar les eines sempre que això ajudi a reforçar el que es vol transmetre. Aquesta llibertat tècnica al servei de la història és un dels aprenentatges creatius que podríem extreure d’aquest àlbum; l’altre (i el més important) serà tant evident com dur de descobrir si al final la pantalla guanya la batalla: és inútil, estúpid i innecessari intentar escriure alguna cosa si no tens res a explicar.

Diccionari PRoPI (II)

ressaca

1 f. [LC] [narrat] Està assegut a un tamboret, ja farà cinc minuts bons. Passeja la mirada rere la barra, entre les ampolles de les estanteries i els sortidors. Fa rebotar els dits sobre la barra enganxifosa. Acota el cap, pensatiu. El cambrer l’observa impacientat. No, encara no sap què vol, li sap greu, ja el cridarà (somriure forçat). Segueix donant-li tombs, és una decisió important, no és gens fàcil intentar anticipar quin alcohol n’hi provocarà menys tenint en compte la quantitat que té intenció d’ingerir-ne.

2 f. [LC] [relativ] Instrument infal·lible per calcular-te —no pas el número de copes de la nit passada, com alguns joves creuen, sinó— l’edat.

3 f. [LC] [seqü] Obrir els ulls, aixecar cap de coixí, posar peus a terra, primer aliment, primer piti, primera cagada, primera llacuna, primer record, primera vergonya o primera culpa. En cas de superar totes les proves anteriors però no sentir-se encara prou bé, tornar a beure.

4  1 f. [LC] [intepret] Tribut/imposició a l’excés, a mode de penitència, de durada i intensitat variable i proporcional (?) al grau de diversió o —pitjor— frustració experimentada abans de posar-se a dormir.

4 2 f. [LC] [intepret2] Mètode encobert de la consciència per a fer aflorar dubtes, pors i obsessions latents.

5 f. [LC] [hateful] Ah no, no, jo no en tinc mai.

6 m. [LC] [simb] Suor freda, sofà calent, trucada no resposta, pet pudent, pols inestable, pas dubtós. Ulleres de sol, passamuntanyes, burka de lloguer.

7 1 f. [LC] [tipol] Tradicional (a millor a cada minut que passa), Inversa (a pitjor a cada minut que passa), Constant (sense evolució, plana en el pitjor sentit de la paraula).

7 2 f. [LC] [tipol2] Directa (la patida el dia D, el que toca, caracteritzada per manifestacions físiques), Indirecta (la patida el dia D+1, caracteritzada per manifestacions psicològiques).

8 f. [LC] [prescrip] Beure aigua, ibuprofeno, no pensar, no fer esforç físic, beure més aigua, no interrelacionar-se amb humans, evitar el silenci absolut amb activitats passives (preferiblement TV, preferiblement esports), llençar-se a l’aigua, realitzar activitats que amb un nivell d’esforç assumible ofereixin un valor utilitari suficient per a alimentar mínimament l’autoestima (estendre una rentadora, plegar roba, passar l’aspirador,…).

9 f. [LC] [optim] Va, que ho estàs portant bé, l’actitud és bona. Cinc hores més i per fi te’n podràs anar a dormir (llàstima que serà just quan comencis a trobar-te millor i et costi agafar el son).

Dubtes electorals il·lustrats

eleccions

 

I. SOBRE DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA I ALCOHOL

a) El fet que aquí no existeixi aquesta llei seca electoral (la foto és de Perú i habitual a diversos països llatinoamericans)…

¿És una senyal de superioritat moral i major grau de civilització i responsabilitat democràtica de la ciutadania?

¿És fruit de l’acord entre tots els partits per no perdre els vots d’aquelles persones que només decideixen anar a votar si van molt borratxes?

¿És per no fer trontollar el missatge “les eleccions són la festa de la democràcia”?

¿És que donem per fet que ningú provocarà aldarulls celebrant els resultats?

¿O que s’ha abandonat la lluita contra l’abstenció?

b) Quan vas a exercir el teu dret a vot…

¿Et deixen votar borratxo/a?

¿Com/qui decideix quin és el límit d’embriaguesa acceptable?

¿Com se la diferencia de l’eufòria mostrada per aquelles persones que voten amb gran convenciment, satisfacció i esperança?

c) A l’entrada dels col·legis electorals…

¿Hi hauria d’haver controls d’alcoholèmia per evitar el possible vot irresponsable?

¿Hi hauria d’haver controls d’exultació excessiva per evitar el possible vot acrític i/o fanàtic?

 

propagandaelectoral

 

II. SOBRE PARTITS I PROPAGANDA ELECTORAL

a) Quan els partits afirmen que es mullen en els seus programes…

¿vol dir que aquests tard o d’hora s’assequen?

¿En cas afirmatiu, quan tarden?

¿Seria pertinent preguntar quant tarden?

b) Quan van plantejar rebaixar el cost de les campanyes, i tenint en compte com m’han deixat la bústia…

¿ja comptaven amb un suposat finançament il·legal de les impremtes afins?

c) Si sotmetem les formacions que es presenten a les eleccions a un procés de reciclatge…

—per exemple, si trossejo i mullo bé totes les butlletes, les converteixo en una única bola de pasta de paper, configuro noves butlletes a partir de noves combinacions de diversos elements de la mateixa matèria prima (propostes/principis dels partits originals), les asseco, i aquestes noves butlletes/formacions polítiques són les que es presenten a les eleccions—

¿els hipotètics resultats electorals fruit d’aquest reciclatge canviarien la nostra realitat d’una forma diferent a com ho faran (suposant que així sigui) els resultats electorals reals, és a dir, els de les formacions presentades en la seva versió original?